En aquesta educació ideal hauria de primar l’ensenyament de la música, ja que no hi ha res millor que el ritme i l’harmonia per a introduir-se en allò més recòndit de l’ànima i trobar-hi les fonts de la gràcia. La persona educada musicalment serà la qui amb més claredat percebrà les deficiències o els defectes en la confecció o en la naturalesa d’un objecte, i a qui més, amb raó, li desplauran aquelles deformacions, mentre que, en canvi, sabrà lloar allò que és bo, rebre-ho amb goig, acollir-ho en la seva ànima, nodrir-se’n i fer-se un home de bé. Rebutjarà i odiarà, ja des de petit, allò que és lleig, abans fins i tot de saber raonar. I quan arribi la raó, la persona educada en la música la veurà arribar amb més alegria que cap altra, i la reconeixerà com a quelcom familiar.
Diàlegs de l’Acadèmia de Sòcrates (Llibre III)
La música en La República de Plató
Traducció i adaptació de Manuel Forcano
N’és ja la tercera etapa. Tres anys al llarg dels quals l’Escola Superior de Música de Catalunya (esmuc) s’ha volgut posar a l’abast de tothom per a mostrar allò que dia a dia succeeix en les seves aules.
Els concerts de l’Acadèmia ens conviden a no abandonar Plató en la seva recerca de la bellesa i l’harmonia a través de l’estudi. Perquè l’estudi és el fonament de l’activitat d’un centre superior com el nostre; i no només l’estudi en el sentit més habitual del terme, el més usual, sinó en tota aquella amplitud que el veritable coneixement reclama: l’intercanvi d’experiències (que es fa explícit no només “a casa nostra” sinó també a l’estranger gràcies als nombrosos estudiants, professors i personal d’administració i serveis que se’n van –o ens arriben- uns dies o uns mesos per a compartir experiències gràcies al programa Erasmus); la multidisciplinarietat que tant eixampla horitzons –és a dir, que enriqueix-, i que l’esmuc ha elegit com a model necessari per a una formació més profunda; la pràctica professional –i professionalitzadora- que ens permet que els tutors forans guiïn els nostres estudiants en el tast de la seva futura professió (a tots aquests tutors, supervisors i centres d’acollida, moltes gràcies!) així com que el nostre professorat i personal d’administració i serveis rebin i tutoritzin les pràctiques d’estudiants d’altres centres, en un exercici que complementa la pròpia docència i li atorga nous valors.
Tot això és l’esmuc i amb el cicle Els concerts de l’Acadèmia us volem convidar a ésser-ne una mica partícips. També una mica més pròxims.
És per això que creiem no ser infidels a Plató quan, com ell, pretenem que, lluny de l’individualisme tancat, l’esmuc esdevingui una comunitat on conflueixin l’estudi, la reflexió i la recerca del coneixement d’una manera vivencialment comunitària i oberta al pensament compartit i contrastat.
